Coses d'en Max *

Eva Armisén i Marc Parrot [Què m'està passant?]

2011-06-19T21:50:00.003+02:00

Fa uns mesos vaig publicar una entrada en aquest bloc en què us recomanava un àlbum amb música: Què m'està passant? de l'Eva Armisén i en Marc Parrot.

Ahir en vaig veure una presentació. En Marc Parrot va cantar sis dels temes del disc i l'Eva Armisén va dibuixar-los.

Em va agradar molt!

Aquí els podeu veure durant l'actuació.

L'estany i les tortugues

2011-06-02T09:31:00.000+02:00

Als núvols

2011-03-31T10:35:00.002+02:00

Una tarda al parc del Laberint d'Horta

2011-03-20T21:21:00.002+01:00

El parc del Laberint d'Horta, a més del laberint, que és molt divertit, té molts espais per passejar i fer fotos. Aquesta tarda és el que he fet: anar al parc, entrar i sortir del laberint (no és fàcil!), pujar i baixar escales, mirar els peixos dels estanys i fer moltes fotos.

Us en deixo una mostra:

Taller de Katsumi Komagata a Barcelona

2011-02-21T12:42:00.000+01:00

Dissabte vam tenir la sort d'assistir al taller que Katsumi Komagata va fer a Barcelona, a la seu de Tantàgora. Hi vam anar amb una amiga i ens ho vam passar molt bé.

Katsumi Komagata (Japó, 1953) és un dissenyador gràfic, autor i il·lustrador de llibres per a nens, amb un gran prestigi arreu de món. Els llibres de Komagata estan fets amb paper de colors que retalla, plega i enganxa. Són preciosos! Us en mostro unes imatges.

Detall de Walk and look

Coberta i detall de Sound Hakobu the wind

Coberta i detall de Blue to blue

Coberta i detall de Little tree

Us deixo també un parell de vídeos en què es veuen uns quants llibres d'aquest autor:

Si voleu veure tots els projectes de Komagata, podeu visitar la pàgina d'One Stroke.

Avions, de Marc Parrot

2011-01-22T14:09:00.003+01:00

[Portada del CD i DVD Avions]

Avions

Tot el blanc de la paret,
una pluja en el desert,
un núvol sol al cel.
El misteri transparent
d’un pot buit de caramels
que parla de no res,
fa mal sense voler.

Un escut contra el que sé,
una idea de bomber,
un diari mentider.
Una porta sense pany,
un oblit de tant en tant,
tot el que he imaginat
ho tinc però no em pertany.

Batecs que m’han fet perdre el ritme,
silenci que encomana el riure,
forats per on ha passat el vent.
Tot el que s’ha endut l’escombra,
carrers tancats amb la meva ombra,
fotos que em van fer sense rodet.

Jo no vull dir res.
Tan sols donar-te paper,
per si vols fer avions,
per si vols guixar-hi més.

Tot el que he malgastat,
tot el que se m’ha escapat,
tot el que no he guardat.
El que he fet sense voler,
el que he escrit i ja no entenc,
el que s’ha anat desfent.

Totes les cançons d'aquest CD m'agraden molt. Us en deixo una mostra: Avions, la cançó que dóna nom al disc de Marc Parrot.

Una visita al Jardí Botànic de Barcelona

2011-01-17T08:19:00.000+01:00

Abans-d'ahir vam fer una passejada pel Jardí Botànic que hi ha a Montjuïc, a Barcelona. En aquest jardí podem veure una representació de la flora de zones del món que tenen clima mediterrani. Aquestes zones són: la conca mediterrània, el sud i el sud-oest d'Austràlia, el sud de Sud-àfrica, el centre de Xile i l'oest de Califòrnia.

[Aquestes són algunes de les fotos que vaig fer al Jardí]

Cada mes el Jardí tria una planta: la planta del mes. Aquestes flors ens van cridar molt l'atenció i resulta que són flors de la planta del mes de gener, que es diu Knifofia.

Aquí teniu un vídeo per saber-ho tot sobre aquest Jardí:

Entrenament del Barça al Miniestadi

2011-01-15T19:18:00.000+01:00

Gràcies a una bona amiga, vaig poder assistir a l'entrenament a portes obertes que va fer el primer equip del Barça el dia 9 d'aquest mes. Em va fer molta il·lusió veure els jugadors de tan a prop.

Més fotos aquí.

Le grand manège des petits riens, d'Hervé Suhubiette

2011-01-13T19:22:00.001+01:00

Textos i cançons d'Hervé Suhubiette

Música de Philippe Gelda i Hervé Suhubiette

Vídeo de Bruno Wagner

Posada en escena de Fabrice Guérin

Aquest espectacle, pensat per a nens i nenes més grans de 7 anys, s'estrenarà a Toulouse el més de febrer. El vídeo de presentació ens ha agradat molt i per això us el mostrem.

El camí de les formigues

2011-01-09T20:57:00.000+01:00

Aquest poema és de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) i es diu "Les formigues". Es tracta d'un cal·ligrama, és a dir, un poema visual: la disposició de les paraules està relacionada amb el que explica el poema. En aquest cas, les paraules dels versos van en fila, com les formigues.

Cordills

2011-01-03T21:15:00.001+01:00

Un, dos i tres,
tres ostres mortes,
quatre, cinc i sis,
m'entrebanco amb els cordills.

Max, 2010

Bones festes!

2010-12-24T13:46:00.003+01:00

Aquest vídeo tan animat l'hem trobat al bloc de llibres letra pequena.

Què m'està passant?, d'Eva Armisén i Marc Parrot

2010-12-20T14:48:00.002+01:00

Les cançons de Què m'està passant? parlen de sentiments, sensacions, emocions que coneixem: la por, la ràbia, la vergonya, l'enyorament...

Un llibre immens amb les lletres de les cançons, que canta Marc Parrot, i les il·lustracions d'Eva Armisén. Un llibre enorme que pots llegir i llegir, mirar i mirar, mentre escoltes el CD.

Una de les cançons que més m'agrada és aquesta:

A la pàgina de Marc Parrot, hi podeu escoltar algunes de les cançons d'aquest disc i descarregar-vos-en les partitures.

El llibre l'ha publicat l'editorial Beascoa, en català i en castellà.

Cartes de l'esquirol, de la formiga, de l'elefant, de l'ós...

2010-11-04T08:41:00.001+01:00

El vent reparteix les cartes que s'escriuen els animals del bosc. L'elefant convida el cargol a ballar sobre la casa (del cargol). El talp, tan sol sota terra, s'envia cartes a ell mateix. L'esquirol envia a la formiga una curiosa carta que porta abric i barret. La carta blava de la cuca de llum fa batre el cor de la papallona de nit.

Aquest llibre tan sorprenent i divertit és de l'escriptor holandès Toon Tellegen i les il·lustracions són d'Axel Scheffler, que ja coneixem del Grúfal.

Un en deixo una mostra. He triat les cartes de l'ós -que està afamat- perquè m'han semblat molt divertides. Si voleu veure millor el text i les imatges, feu-hi clic a sobre.

Dades del llibre, que podeu trobar en català i en castellà:

Cartes de l'esquirol, de la formiga, de l'elefant, de l'ós...

Tellegen, Toon

Scheffler, Axel
Ediciones Destino, SA
Any 2004

La tardor que jo conec

2010-09-30T20:23:00.002+02:00

Cançó de Dàmaris Gelabert

CEIP Lacustària

La tardor que jo conec
té gust de raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

Dot

2010-09-24T18:46:00.000+02:00

Una coca de xocolata

2010-09-23T11:55:00.006+02:00

La setmana passada vaig fer -amb l'ajut dels meus pares- una coca de xocolata que em va quedar boníssima. Tot seguit, us en detallo la recepta:

Ingredients:

3 ous, 250 g de sucre (nosaltres vam barrejar sucre blanc amb sucre integral de canya), 1 gotet de llet, 1 gotet d'oli d'oliva suau, 350 g de farina (pot ser blanca o integral), una rajola de xocolata per fer postres i un sobre de llevat

Preparació:

Abans de començar a preparar la coca, heu d'encendre el forn perquè estigui ben calent quan la vulgueu enfornar. També heu de tenir preparat el motlle que fareu servir. Nosaltres en vam fer servir un de 25 cm de diàmetre, i el vam folrar de la part interior amb paper exprés per anar al forn.

Trenqueu els ous amb molta cura i bateu-los una bona estona en un bol gros. Quan estiguin ben barrejats, afegir-hi el sucre i remeneu la barreja. Després ja hi podeu afegir la llet i l'oli. Més endavant hi aboqueu la xocolata -que haureu fet fondre al microones amb un raig d'oli o una mica de mantega- i, finalment, hi afegiu la farina. Quan hi aboqueu la farina, feu-ho a poc a poc, perquè s'ha de barrejar molt bé i no és gens fàcil. Amb la farina ja hi podeu afegir el sobre de llevat. Ben remenat i ja està! Només falta que aboqueu la barreja al motlle i que l'enforneu.

Nosaltres vam coure-la durant 40 minuts a una temperatura aproximada de 180 graus.

Si proveu de fer-la, ja em direu com us ha quedat.

Murals a la Fundació Joan Miró (fins al 6 de juny)

2010-05-16T19:39:00.004+02:00

[Imatge dels murals, extreta de la notícia sobre l'exposició publicada a Vilaweb]

Avui hem anat a la Fundació Joan Miró i, a part de visitar el museu, hem vist una exposició temporal que ens ha agradat molt. Es tracta de Murals: pràctiques murals contemporànies.

Finn Herman és un àlbum il·lustrat molt divertit: Nyam!

2010-05-13T14:58:00.002+02:00

Finn Herman és un cocodril que sempre té un budell buit. Durant el seu primer passeig per la ciutat, és capaç de cruspir-se tot el que troba: un ànec, un gat, un nen, un elefant, i un home que du un barret groc. Mentrestant, la seva mestressa, amoïnada per la integritat de la seva estimada mascota, no s'adona del que està passant.

Aquesta història tan divertida i ben explicada és de Mats Letén, les il·lustracions són d'Hanne Bartholin i l'editorial Libros del Zorro Rojo l'ha publicada en català i en castellà.

Imatges microscòpiques

2010-05-01T17:54:00.002+02:00

La punta d'un bolígraf, llavors de sèsam, sal, l'etiqueta d'un mango, una lletra escrita en un paper, la pell d'un alvocat, el teixit d'una cadira, la tapa d'un CD i una ceba.

Avui hem fet fotos amb un microscopi digital que es connecta a l'ordinador amb una connexió USB. Aquest n'és el resultat.

Un partit al Miniestadi

2010-04-18T21:27:00.000+02:00

Avui hem anat al Miniestadi del FC Barcelona per veure el partit de futbol que jugava el Barça Atlètic amb el Lleida. Ha guanyat el Barça per 2 a 0.

Geomag 1

2010-04-17T16:49:00.005+02:00

Aquest joc de construcció té dos tipus de peces: les barres d'acer cobertes de plàstic, que tenen un imant a cada extrem, i les esferes d'acer niquelades. Les esferes s'utilitzen per unir les barres.

El Geomag és molt entretingut. S'hi poden fer moltes construccions diferents. Hi ha gent que en fa de molt complexes i enormes.

Vegeu tot el que es pot fer en aquest pàgina web.

Bunyols de l'Empordà

2010-04-08T17:14:00.000+02:00

Una animació de Christian Voltz: M. Louis

2010-03-16T17:11:00.005+01:00

Aquesta animació està basada en el llibre de Christian Voltz, ¿Todavía nada?, publicada en castellà per l'editorial Kalandraka.

[Per veure l'animació, feu clic damunt de la imatge]

Dos cavalls blancs als aiguamolls de l'Empordà en Polaroid

2010-03-13T19:04:00.001+01:00

Lego de dissabte

2010-02-27T19:38:00.003+01:00

Vil·la Villekulla (Kunterbunt)

2010-02-26T18:57:00.013+01:00

En aquesta casa vivia la Pippi. Sabeu qui és la Pippi Langstrump?

Estel

2010-02-23T20:35:00.001+01:00

Aquest estiu vam fer volar un estel. No és gens fàcil, però vam aconseguir enlairar-lo força estona.

Retalla, retalla...

2010-02-19T14:01:00.001+01:00

Fa dos anys, a l'escola vam fer algunes tapes d'àlbum retallant i enganxant papers que havíem decorat nosaltres o que ja tenien estampats fets.

Ponts portuguesos: el pont del 25 d'abril

2010-02-13T15:25:00.005+01:00

Aquest pont fa gairebé 2 quilòmetres de llargada.

Animació

2010-02-01T18:29:00.005+01:00

He fet aquesta animació. Si fas clic sobre el ninot, veuràs com es mou.

Where the Wild Things Are (On viuen els monstres) i Ice Age 3

2009-04-27T14:09:00.011+02:00

Més pel·lícules. Tenim dues estrenes pendents que segur que ens agradaran molt. D'una banda, Where the Wild Things Are (On viuen els monstres), que s'estrenarà el desembre. D'altra banda, Ice Age 3. Aquí us deixo els tràilers.

Ponyo en el acantilado

2009-04-27T13:51:00.008+02:00

[Dues imatges de la pel·lícula]

La vaig anar a veure dissabte [un dia després de trencar-me el radi del braç dret!]. Em va agradar aquesta pel·li de Hayao Miyazaki. Us deixo el tràiler i unes imatges.

El grúfal

2009-03-05T09:56:00.012+01:00

"Però, què és aquesta bèstia amb terribles ullals, unes urpes mortals i una boca ferotge amb les dents com punyals?"

Segur que coneixeu aquest personatge. Comparteix escenari amb un ratolí més viu que la fam, en un conte escrit en vers molt i molt divertit. L'autora del text és anglesa i es diu Julia Donaldson. Les il·lustracions de la història les ha fet l'alemany Axel Scheffler. La versió catalana del text és de Joan Pau Hernàndez. I l'ha editat Macmillan Infantil i juvenil.

Coneixeu l'espai web del grúfal?

I, sabíeu que el nostre grúfal té un fill?

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap

2009-02-20T13:24:00.003+01:00

Des de dalt

2008-09-19T12:21:00.005+02:00

Salvem la reineta

2008-09-03T09:58:00.001+02:00

L'altre dia vam trobar una reineta mig deshidratada a la paret de casa. La vam remullar una mica i la vam traslladar a un lloc més humit.

Madagascar

2008-09-03T08:06:00.003+02:00

Hem trobat un vídeo de Madagascar que ens agrada molt.

[Autors: Años Luz]

Llibres i àvies

2008-08-21T10:01:00.007+02:00

Les àvies i l'avi m'han regalat aquests àlbums il·lustrats gegants!

Portada i detall d'El viatge d'en Max, de Gauthier David i Marie Caudry, editat per Cruïlla.

Portada i pàgina interior de Un León en París de Beatrice Alemagna, editat per SM.

Jocs de taula: Pipolo, Piko Piko i el joc de les flors

2008-08-21T09:14:00.010+02:00

Aquest estiu, he jugat molt a l'aire lliure, però també he tingut temps per fer algunes partides amb els meus jocs de taula preferits:

[Els dibuixos del Pipolo són molt divertits, els ha fet l'il·lustrador francès Benjamin Chaud. Coneixeu els llibres de Pomelo?]

[A partir de 6 anys*. S'ha de sumar molt!]

[Memory de flors, d'Haba]

*Segons el fabricant, a partir de 8 anys.

Lisboa i els tramvies

2008-08-20T20:15:00.009+02:00

Dibuixem amb Quentin Blake

2008-06-19T13:48:00.005+02:00

El conegut i prestigiós il·lustrador Quentin Blake ens fa unes quantes lliçons magistrals de dibuix:

De moment, encara no el trobem ni en català ni en castellà, però podem trobar-lo en francès i la versió original, en anglès.

Una dent menys

2008-06-19T08:40:00.006+02:00

Endevinalles, de Lola Casas i Agustín Comotto

Ocell dodó

Dos àlbums de Tintín

Una volta pel port

2008-06-13T13:06:00.005+02:00

Un cançoner que no cansa

2008-06-12T20:55:00.015+02:00

En aquest cançoner hi ha les cançons que cantem a casa i a l'escola. Cançons velles i noves. És un recull molt ben triat, perquè gairebé totes són conegudes. És un llibre que convida a llegir i a cantar. A més, les lletres de les cançons van acompanyades d'unes il·lustracions molt boniques de la Noemí Vilamuza. D'aquesta il·lustradora també tenim l'àlbum De verdad que no podía, escrit per Gabriela Keselman.

Cançoner infantil està editat per Molino d'RBA .

El meu segell

2008-06-11T20:40:00.013+02:00

Tinc 25 segells amb un dibuix meu. Què us sembla? Correus fa aquest servei per promocionar l'ús del correu postal. Pots personalitzar segells que després et serviran per enviar cartes o postals a tot Europa, amb una foto o un dibuix fets per tu. A d'altres països també ho fan. Voleu veure alguns segells portuguesos fets per nens?

Blau, taronja, turquesa i groc

2008-06-04T09:36:00.003+02:00

Max, 2007

Dos poemes amb suc

2008-06-04T09:18:00.016+02:00

Aquest llibre és fantàstic: té molts poemes divertits. Ahir vam llegir-ne uns quants abans d'anar a dormir. Un que coneixem molt bé és el de la rateta que embrutava l'escaleta, de Miquel Desclot, que ja el tenim al llibre Bestiolari de la Clara (amb il·lustracions de Lluïsa Jover):

Ara, un altre poema El tren elàstic de Roberto Piumini:

Les il·lustracions del llibre són de Mercè Galí.

Hilderita i Maximilià

2008-06-04T09:00:00.008+02:00

Fa temps que tinc aquest conte. És un dels que llegim de tant en tant.

La Hilderita i en Maximilià es van conèixer a la copa d'un barret de copa i ja no s'han separat mai més.

L'autor del llibre és Fernando Krahn i l'ha editat Kalandraka.

Les faig petar!

2008-06-03T08:50:00.002+02:00

Silene vulgaris

Els colors de l'hivern i els colors de la primavera

2008-06-02T19:47:00.003+02:00

Colors de primavera

Colors d'hivern

Max, 2007

My map book de Sara Fanelli

2008-06-02T09:17:00.011+02:00

Ahir vam explicar aquest llibre de mapes de Sara Fanelli. Hi ha diversos mapes: el del tresor, el de l'habitació, el del barri, el del carrer, el de la vora del mar. El que més em va agradar és el mapa del tresor (amb els monstres que vigilen el cofre!). Aquesta setmana en faré un, de mapa.

La portada de la versió francesa [Les cartes de ma vie]

El mapa d'un dia

El mapa del carrer

El mapa de la vora del mar

Peixos

2008-05-28T10:38:00.002+02:00

Max, 2007

La ratera

2008-05-27T08:35:00.010+02:00

Al mas, el Palmström

no menja un bocí

des que hi habita

també un ratolí.

En Korf, que es dol

perquè el veu desolat,

li alça una cel·la de ferro forjat.

I
Al mas, el Palmström no menja un bocí
des que hi habita també un ratolí.
En Korf, que es dol perquè el veu desolat,
li alça una cel·la de ferro forjat.
El Palmström hi entra amb el seu violí,
bella rampoina de so ballarí.
Quan ve la nit i els estels fan llum fina,
grata les cordes i no desafina.
El ratolí complagut pel concert
saltironant ha acudit a cobert.
Darrere seu s'abat una portella
que amb poc soroll ha tancat la parella.
No tenen temps de sentir-se la veu,
se'n van de visita al cau de Morfeu.

II
De matinada carreguen l'estança
dalt d'un remolc dels que fan la mudança.
Com no és petit ni tampoc massa gran,
en Korf confia que hi arribaran.
Un cavall gros condueix el vehicle
que els mena a un bosc dalt de tot d'un monticle.
Al mig d'un clar assolellat i tranquil,
obre la gàbia en Korf molt gentil.
L'animaló s'atreveix el primer,
però després surt el Palmström també.
Al ratolí res no li sembla rar,
està content d'estrenar nova llar.
Contempla el Palmström l'escena amb delit;
i torna a casa amb el cor entendrit.

[Text extret de l'edició en català d'Editorial Joventut]

Peter Schössow ha fet les il·lustracions de La ratera, i el text és un poema de Crhistian Morgenstern [traduït per Ernest Weikert García]. L'ha publicat en català i en castellà l'Editorial Joventut.

Cel de tempesta

2008-05-23T10:41:00.003+02:00

No es veuen les estrelles, però gràcies!

Més sobre Boutavant

2008-05-22T14:20:00.006+02:00

Hem descobert un bloc (Tu l'a lu) amb una col·lecció de dibuixos de Marc Boutavant, la boutavanthèque.

Aquest document completa el meu segon post d'aquest bloc.

The Last Iceberg

2008-05-22T08:21:00.006+02:00

Voleu veure unes fotos espectaculars d'icebergs? La Camilla Seaman és una artista nord-americana que ha fet aquesta sèrie de fotos: The Last Iceberg

[Camille Seaman, Stranded Iceberg 1, Cape Bird, Antarctica, 2006]

The Last Iceberg [L'últim iceberg] forma part del projecte Melting Away [Descongelant-se] en què Seaman documenta les regions polars del planeta, els seus ambients, les formes de vida, la història de les explotacions humanes i les comunitats que hi viuen o que hi treballen.

El gat més bèstia

2008-05-21T09:17:00.007+02:00

Potser el trobeu molt gros, aquest gat. Us asseguro que és un gat d'allò més normal; potser un xic més bèstia del compte, però... res més.

L'autor és Gilles Bachelet i n'ha escrit i dibuixat més sobre el seu gat.

Voleu veure una fotografia de l'autor?

Els nans saltadors

2008-05-19T21:14:00.009+02:00

Aquest joc, de Toys Pure, és molt divertit.

No és fàcil fer caure els nans a les caselles del seu color, però amb pràctica s'aconsegueixen prodigis!

Hi poden jugar d'una a quatre persones, i el joc dura segons la punteria que tenen els jugadors. (més grans de 3 anys)

Jumping pixies/Hüpfzwerge/Les nains salteurs/Enanitos saltadores

Les bestioles del cap de setmana

2008-05-19T11:50:00.018+02:00

Marietes, aranyes i insectes diversos:

Els indis americans

2008-05-18T18:09:00.015+02:00

Hem tornat de les colònies a Can Maiol amb plomes i pintures índies. Però, qui són els indis?

El famós Bou Assegut, en sioux Tatanka Iyotake

L'habitatge dels indis: el tipi

Els indis que habitaven a les grans planures caçaven bisons

Si voleu podeu veure més fotos sobre els indis.

Calamars, peixos i meduses

2008-05-18T18:00:00.003+02:00

Max, 2007

L'enginy de l'eriçó

2008-05-16T10:12:00.014+02:00

També tenim L'eriçó de Gustavo Roldán. Sabeu què fa un eriçó mort de gana? I un eriçó mort de gana amb molt de menjar a prop innaccessible? En Gustavo Roldán sí que ho sap!

Poesia entretinguda

2008-05-15T12:30:00.009+02:00

De tant en tant llegim poesia: dos o tres poemes breus o un de més llarg cada vegada.

Un dels llibres que més m'agraden és Poemes petits de Lola Casas. Els dibuixos que acompanyen els poemes són molt divertits. Els ha fet en Gustavo Roldán (és l'autor de les il·lustracions del llibre Ximpleries).

Colònies a Can Maiol

2008-05-14T11:29:00.002+02:00

Avui anem a Can Maiol, de colònies fins divendres!

La molla Slinky

2008-05-12T20:19:00.014+02:00

Ahir, la Carlota em va regalar aquesta molla de colors. Es diu Slinky i la va inventar, accidentalment, un enginyer nord-americà que es deia Richad T. James.

Dibuix digital I

2008-05-12T19:17:00.003+02:00

Aquests dibuixos els he fet amb el Photoshop

Rotrothorn

2008-05-12T18:50:00.009+02:00

M'agraden els mirallets i els relleus d'algunes pàgines del llibre Rotrothorn de Kvéta Pacovská

Gormiti V

2008-05-11T18:31:00.002+02:00

L’Helico, el cauteloso, ha sigut l’últim Gormiti que m’han regalat.

Máquinas, La cabra ximpleta, La princesa del Vendrell, Taurons d'aigua dolça i El temple del Sol

2008-05-09T09:01:00.012+02:00

De tant en tant anem a la biblioteca i ens emportem a casa uns quants llibres. La setmana passada vam triar quatre àlbums il·lustrats i un Tintín.

Máquinas és un àlbum de Chloé Poizat, publicat per Kalandraka.

La cabra ximpleta és una història de Pep Bruno, il·lustrada per Roger Olmos.

La princesa del Vendrell és un conte escrit per Patacrúa i les il·lustracions són de Javier Solchaga. L'ha publicat OQO.

Taurons d'aigua dolça de Rossana Zaera i Miguel Guijarro Zaera (2001), publicat per Tàndem.

El temple del Sol és una altra aventura de Tintín i els personatges que l'acompanyen.

Goro, goro, meeeu fa l'avió quan vola

2008-05-08T21:45:00.005+02:00

Els gats viatgen en un avió-peix. Durant el viatge es troben un plat girador, una serp, un catxalot, una gossada... i més coses.

Aquest conte és de l'il·lustrador japonès Shinta Chô (Tòquio 1927-2005) . Es titula Goro, goro, meeeu. L'editorial Glénat el va publicar l'any passat en català i en castellà.

Més colors

2008-05-07T08:09:00.001+02:00

Max, febrer 2008

El Wilbur

2008-05-05T17:37:00.005+02:00

El Wilbur és el cosí de l'Elmer. És un elefant molt bromista que fa trucs amb la veu (és ventríloc).

-Elmer, el Wilbur és blanc i negre? -va preguntar un elefant.

-Sí, per què ho dius? -va dir l'Elmer.

-Em sembla que és a dalt d'aquell arbre -va contestar l'elefant.

David McKee, Paul Klee i Pieter Brueghel

2008-05-02T09:53:00.015+02:00

Llibres de David McKee

Il·lustració de Bona idea, Elmer!, de David McKee

Com una vidriera (1924)

Composició (1914),

[els dos de Paul Klee]

Il·lustració del llibre de McKee Charlotte's Piggy Bank (1996)

Jocs infantils (1560) és un quadre de Pieter Brueghel

Castells

2008-05-02T09:01:00.001+02:00

Max, 2008

Vehicles diversos i cargol

2008-05-02T08:52:00.005+02:00

Carrossa, cavall (amb globus) i retropropulsor amb foc

Coet i cargol

4x4 i sol

Max, 2008

Gormiti IV

2008-04-30T13:29:00.004+02:00

Aquest gormiti, il sommo luminescente, de la sèrie Mites, té una potència terrible: 19!

Dels colors als colors

2008-04-29T12:27:00.002+02:00

Voleu veure colors? Aquí teniu els colors de María Claudia Cortés.

La capsa de música de l'Elmer

2008-04-29T10:33:00.005+02:00

L'Elmer, l'elefant de colors.

El partit de futbol

2008-04-28T20:26:00.002+02:00

Max, 13 de febrer de 2008

Gormiti III o la granota que salta massa

2008-04-28T14:48:00.008+02:00

Ahir, un gormiti com aquest (hipnorana) va fer un veritable salt mortal de 4 pisos. El més sorprenent és que no es va fer mal.

El món a la mà

2008-04-25T11:45:00.003+02:00

Estic aprenent a fer anar el io-io.

El rei que desitjava el temps

2008-04-24T19:57:00.009+02:00

Com cada any, la padrina m'ha regalat un llibre de Sant Jordi. Es tracta d'un àlbum escrit per Régine Josephine i il·lustrat per Selma Mandine.

Encara no me l'he pogut llegir. Més endavant ja us explicaré què li passa a aquest rei. Gràcies, padrina!

Ximpleries. Un llibre divertit

2008-04-24T13:16:00.008+02:00

Llegiu el principi d'aquest poema i intenteu endevinar l'últim vers.

L'últim vers és:

L'autor del text i dels dibuixos és Gustavo Roldán.

La rosa

2008-04-24T12:00:00.004+02:00

A l'escola, vaig fer aquesta rosa de Sant Jordi. Vaig fer servir una ouera, pastelina, cartró i pintura vermella.

Gormiti II

2008-04-24T09:09:00.005+02:00

Aquest gormiti és diu horror profundo i amb aquestes ales que veieu és capaç de volar fins a qualsevol punt de l'univers.

Més llibres de Sant Jordi

2008-04-24T08:55:00.008+02:00

També em van regalar un altre llibre d'en Tomàs. Ja tenia el de la goma màgica i ara també tinc el de les tisores màgiques. Només em falta el del llapis màgic.

Tomàs i les tisores màgiques i Tomàs i la goma màgica. Els dibuixos són del Gusti i els textos són de Ricardo Alcántara.

Tintín (Sant Jordi)

2008-04-24T08:47:00.005+02:00

Per Sant Jordi també es regalen pel·lícules. Ahir vaig veure aquesta del Tintín i em va agradar molt. Algun dia hauré de començar a llegir els àlbums de Tintín.

Ernest (Sant Jordi, 2008)

2008-04-23T09:46:00.007+02:00

Avui m'han regalat uns quants llibres. Un és del Gusti i la Lola Casas. Es diu Ernest i té unes il·lustracions molt originals. El Gusti també és l'il·lustrador de Juanito Jones.

Gormiti I

2008-04-22T08:54:00.006+02:00

Ja tinc 14 gormitis. Aquest és l'últim que m'he comprat: el senyor del mal.

Un llibre a l'escola

2008-04-21T08:19:00.012+02:00

Avui, havíem de dur un llibre a l'escola, per fer l'exposició del dia de Sant Jordi. He triat aquest de Marc Boutavant.

M'encanta, la Shushu!

El coet i el convertible

2008-04-20T19:23:00.003+02:00

Aquest dibuix l'he fet amb un llapis multicolor.