Eva Armisén i Marc Parrot [Què m'està passant?]

Fa uns mesos vaig publicar una entrada en aquest bloc en què us recomanava un àlbum amb música: Què m'està passant? de l'Eva Armisén i en Marc Parrot.

Ahir en vaig veure una presentació. En Marc Parrot va cantar sis dels temes del disc i l'Eva Armisén va dibuixar-los. 

Em va agradar molt!

 Aquí els podeu veure durant l'actuació.

L'estany i les tortugues

Als núvols

Una tarda al parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta, a més del laberint, que és molt divertit, té molts espais per passejar i fer fotos. Aquesta tarda és el que he fet: anar al parc, entrar i sortir del laberint (no és fàcil!), pujar i baixar escales, mirar els peixos dels estanys i fer moltes fotos. 

Us en deixo una mostra:

Taller de Katsumi Komagata a Barcelona

Dissabte vam tenir la sort d'assistir al taller que Katsumi Komagata va fer a Barcelona, a la seu de Tantàgora. Hi vam anar amb una amiga i ens ho vam passar molt bé.

 
Katsumi Komagata (Japó, 1953) és un dissenyador gràfic, autor i il·lustrador de llibres per a nens, amb un gran prestigi arreu de món. Els llibres de Komagata estan fets amb paper de colors que retalla, plega i enganxa. Són preciosos! Us en mostro unes imatges.

Detall de Walk and look

Coberta i detall de Sound Hakobu the wind

Coberta i detall de Blue to blue

Coberta i detall de Little tree

Us deixo també un parell de vídeos en què es veuen uns quants llibres d'aquest autor:

Si voleu veure tots els projectes de Komagata, podeu visitar la pàgina d'One Stroke.

Avions, de Marc Parrot

[Portada del CD i DVD Avions]

Avions

Tot el blanc de la paret,
una pluja en el desert,
un núvol sol al cel.
El misteri transparent
d’un pot buit de caramels
que parla de no res,
fa mal sense voler.

Un escut contra el que sé,
una idea de bomber,
un diari mentider.
Una porta sense pany,
un oblit de tant en tant,
tot el que he imaginat
ho tinc però no em pertany.

Batecs que m’han fet perdre el ritme,
silenci que encomana el riure,
forats per on ha passat el vent.
Tot el que s’ha endut l’escombra,
carrers tancats amb la meva ombra,
fotos que em van fer sense rodet.

Jo no vull dir res.
Tan sols donar-te paper,
per si vols fer avions,
per si vols guixar-hi més.

Tot el que he malgastat,
tot el que se m’ha escapat,
tot el que no he guardat.
El que he fet sense voler,
el que he escrit i ja no entenc,
el que s’ha anat desfent.

Totes les cançons d'aquest CD m'agraden molt. Us en deixo una mostra: Avions, la cançó que dóna nom al disc de Marc Parrot. 

Una visita al Jardí Botànic de Barcelona

Abans-d'ahir vam fer una passejada pel Jardí Botànic que hi ha a Montjuïc, a Barcelona. En aquest jardí podem veure una representació de la flora de zones del món que tenen clima mediterrani. Aquestes zones són: la conca mediterrània, el sud i el sud-oest d'Austràlia, el sud de Sud-àfrica, el centre de Xile i l'oest de Califòrnia.

 

[Aquestes són algunes de les fotos que vaig fer al Jardí]

Cada mes el Jardí tria una planta: la planta del mes. Aquestes flors ens van cridar molt l'atenció i resulta que són flors de la planta del mes de gener, que es diu Knifofia.

Aquí teniu un vídeo per saber-ho tot sobre aquest Jardí:

Entrenament del Barça al Miniestadi

Gràcies a una bona amiga, vaig poder assistir a l'entrenament a portes obertes que va fer el primer equip del Barça el dia 9 d'aquest mes. Em va fer molta il·lusió veure els jugadors de tan a prop.

Més fotos aquí.

Le grand manège des petits riens, d'Hervé Suhubiette

Textos i cançons d'Hervé Suhubiette

Música de Philippe Gelda i Hervé Suhubiette

Vídeo de Bruno Wagner 

Posada en escena de Fabrice Guérin

Aquest espectacle, pensat per a nens i nenes més grans de 7 anys, s'estrenarà a Toulouse el més de febrer. El vídeo de presentació ens ha agradat molt i per això us el mostrem.

El camí de les formigues

Aquest poema és de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) i es diu "Les formigues". Es tracta d'un cal·ligrama, és a dir, un poema visual: la disposició de les paraules està relacionada amb el que explica el poema. En aquest cas, les paraules dels versos van en fila, com les formigues.